Coordinació en la gestió de registres d’objecció de consciència
La ministra de Sanitat, Mónica García, ha posat en marxa iniciatives per unificar els registres existents sobre objecció de consciència a la pràctica de l’avortament. El Ministeri de Sanitat treballa en col·laboració amb totes les comunitats autònomes i l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa) per assolir un consens en aquest tema.
En resposta a una pregunta parlamentària de Podem, es destaca la complexitat d’aquesta tasca a causa de la manca d’un registre unificat a l’Administració General de l’Estat (AGE). Històricament, els col·legis professionals mèdics de diverses províncies s?han encarregat de gestionar l?objecció de consciència en interrupcions d?embaràs.
Registres provincials i autonòmics
Actualment, hi ha registres d’objecció de consciència a col·legis mèdics de Madrid, Toledo, Balears, Jaén, Màlaga, Castelló, Navarra, Alacant, Salamanca i Segòvia. Tot i això, el Consell General de Col·legis Oficials de Metges (Cgcom) ha informat que no posseeix estadístiques sobre això.
Algunes comunitats autònomes, com ara Castella-la Manxa i Navarra, han establert els seus propis registres oficials d’objectors de consciència. En un enfocament més local, Cantàbria ha implementat una base de dades per identificar professionals de la salut que rebutgen participar en interrupcions voluntàries de l’embaràs, tant a nivell públic com privat.
Diversitat de criteris regionals
A Catalunya, la CUP ha proposat al Parlament de Catalunya prohibir l’objecció de consciència individual i institucional dels professionals sanitaris. Aquesta disparitat de criteris regionals reflecteix les diferents perspectives sobre la pràctica de l’avortament al país.
Registres interns i xocs parlamentaris
L’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa) compta amb registres interns d’objectors de consciència a les àrees sanitàries. En contrast, recentment Vox va presentar una Proposició no de Llei (PNL) al Congrés per protegir l’objecció de consciència en avortaments i eutanàsia.
La ministra de Sanitat ha expressat el seu compromís amb el reforçament del dret a l’avortament, i ha proposat millores en l’accés, el mètode i les derivacions de la interrupció de l’embaràs a nivell nacional.
Reforma legislativa i garanties datenció
La reforma de la Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs, aprovada al Congrés dels Diputats, busca assegurar personal suficient per fer avortaments a hospitals públics. Tot i això, la normativa no obliga a practicar avortaments en tots els serveis públics, però garanteix l’accés a aquesta pràctica.
Cal recordar que la informació proporcionada en aquest article es basa en dades oficials i declaracions d’institucions de salut. Davant de qualsevol inquietud relacionada amb el seu benestar, és recomanable consultar amb un professional de la salut corresponent.
