Les dones que es fan anomenar ‘monges’ i creuen en el poder medicinal de la planta
En una nit de lluna plena, a prop d’un poble mexicà, un grup de dones amb hàbits de monja es reuneixen al voltant d’una foguera, es purifiquen amb sàlvia encesa i agraeixen a la lluna, els animals i les plantes. Després, donen una calada a una cigarreta de marihuana i bufen el fum cap a les flames.
Encara que vesteixin com a religioses, les dones no professen cap fe. Formen part d’un col·lectiu internacional que va néixer el 2014 anomenat Sisters of the Valley, que es dedica a difondre l”evangeli’ de les propietats curatives del cànnabis.
Als Estats Units, on prop d’una vintena d’estats han legalitzat l’ús recreatiu de la marihuana, el col·lectiu també ha creat una petita empresa reeixida, que ven per internet tintures, olis i pomades de CBD, i que va ingressar més de 500.000 dòlars any passat.
Una imatge de rebel·lia en un país assotat per la guerra contra les drogues i el catolicisme
Però a Mèxic, on una guerra contra les drogues ha devastat el país i el catolicisme està molt arrelat a la cultura, la imatge d’una monja fumant marihuana és més un gest de desafiament, diuen les dones.
Les germanes són molt actives a les xarxes socials, sobretot a Instagram, on se’ls pot veure cuidant plantacions de cànnabis, donant tallers i assistint a esdeveniments relacionats amb el tema.
Les seves vendes de productes són una fracció de les de les homòlogues nord-americanes: al voltant de 10,000 dòlars l’any.
Tot i que són conegudes en línia, les dones (cinc en total) són prudents a l’hora de revelar massa sobre el lloc on operen. Fan negocis des d?una falsa botiga de concret de dues plantes amb una habitació acabada.
Com que el cànnabis es troba en una zona legal grisa a Mèxic i gran part de la seva producció encara està lligada a grups criminals, temen que la policia o els mafiosos locals puguin arribar per amenaçar-les o extorsionar-les.
En un cap de setmana recent, quan Reuters va visitar el lloc, les cortines estaven tancades. Paquets de marihuana s’assecaven en amagatalls secrets, penjats d’un estenedor ocult o guardats al forn.
La inspiració d‟un moviment laic medieval il‟objectiu de recuperar la planta dels narcos
Les Germanes s’inspiren en un moviment religiós laic, les Beguines, que es remunta a l’Edat Mitjana. El grup, format per dones solteres, es va dedicar a l’espiritualitat, l’erudició i la caritat, però no va fer vots formals.
Les Germanes de tot el món diuen que usen hàbits per projectar uniformitat i respecte per la planta, però també saben que atrau l’atenció dels mitjans.
Sota la direcció d’Alehli Paz, una química i investigadora de cànnabis que treballa amb el grup, les Germanes a Mèxic cultiven una collita modesta.
Posen les plantes en testos en velles galledes de pintura i les col·loquen en files entre quatre parets de concret i un sostre sense acabar.
Un cop cultivades, les Germanes traslladen les plantes a jardins privats tancats que van identificar amb l’ajuda de dones grans solidàries de la comunitat.
La seva participació es limita als caps de setmana que poden robar de la vida. Impulsades per un flux aparentment interminable de cigarretes i pipes plenes, les dones passen temps a la granja podant plantes, produint ungüents de cannabinoides o pesant i emmagatzemant diferents ceps, etiquetats i datats, en vells flascons de cafè de vidre.
També visiten altres persones a Ciutat de Mèxic que pressionen per la legalització total a la creixent comunitat de cànnabis, o imparteixen tallers que ho aborden tot, des de com fer infusions de marihuana fins a la química darrere de la planta.
Deixant de banda el potencial comercial, sostenen que la lluita contra les drogues a Amèrica Llatina ha estat un fracàs, cosa que ha portat a una violència generalitzada i empresonament massiu.
Un desafiament a la família ia la societat en un país conservador i catòlic
Però en un país conservador amb una majoria catòlica d’aproximadament el 75%, unir-se a les Germanes ha creat tensió a gairebé totes les famílies de les dones.
La seva fundadora a Mèxic, que es fa anomenar en línia com a “Germana Camilla” i qui es va negar a donar el seu nom, va créixer en una llar evangèlica i ho va abandonar als 16 anys a causa, en part, de l’estricte codi religiós de la seva mare, va dir. Quan va fundar Germanes de la Vall Mèxic, la relació es va tornar encara més tensa.
“Per ella va ser difícil acceptar-ho”, va dir. “Tenia certes idees molt, molt formades per la religió”.
Però avui, després de llargues discussions sobre la planta i el moviment de legalització, la seva mare és fonamental per a les operacions del grup, ajudant a mantenir la granja i oferint un altre suport logístic, va dir.
Per a una altra monja que treballa com a secretària de l’església, qui utilitza el sobrenom de Germana Kika i va demanar també que no es revelés el seu nom, la missió és clara. “És hora de posar fi a aquesta estupidesa”, va afirmar.
Reuters
