Comprendre les al·lèrgies alimentàries infantils
Les al·lèrgies alimentàries poden afectar profundament la rutina diària d’un nen. Participar en una discussió exhaustiva amb el vostre proveïdor d’atenció mèdica després del diagnòstic pot alleujar qualsevol incertesa sobre aquesta malaltia persistent.
Quan el sistema immunitari reacciona a substàncies inofensives, desencadena una resposta al·lèrgica. Les al·lèrgies es troben entre les malalties cròniques més freqüents, amb diversos al·lèrgens que representen reptes per als nens.
Les al·lèrgies pediàtriques estan molt esteses i afecten un nombre substancial de nens.
Després del diagnòstic, poden sorgir nombroses consultes. Comunicar-se eficaçment amb el pediatre o l’al·lergòleg del vostre fill, armat amb una llista completa, us pot permetre gestionar els símptomes i els desencadenants de manera eficaç.
Distinció entre intolerància alimentària i al·lèrgia alimentària
La intolerància alimentària deriva de reptes en la descomposició del sistema digestiu de certs aliments. Per contra, les al·lèrgies alimentàries impliquen una resposta del sistema immunitari, provocant una inflamació dins del cos.
Tot i que la intolerància alimentària pot causar molèsties, poques vegades comporta riscos mortals. Per contra, les al·lèrgies alimentàries sempre tenen el potencial de tenir resultats greus.
Els proveïdors d’atenció mèdica poden dilucidar per què els símptomes d’un nen s’alineen més estretament amb les al·lèrgies alimentàries que amb la intolerància.
Abordar l’anafilaxi i els seus signes
L’anafilaxi denota una reacció al·lèrgica que posa en perill la vida, que afecta ràpidament diversos sistemes d’òrgans. Pot precipitar una pressió arterial perillosament baixa, constricció respiratòria, pèrdua de consciència i potencialment aturada cardíaca.
Les persones amb al·lèrgies alimentàries s’enfronten al risc d’anafilaxi en algun moment de la seva vida, i la gravetat de les reaccions resultant imprevisibles.
Els professionals sanitaris poden delimitar signes específics de l’edat que indiquen anafilaxi. En nens petits, els símptomes inicials poden diferir dels dels homòlegs més grans.
Els símptomes notables en els nens inclouen inflor facial, ritme cardíac elevat, dificultats respiratòries, nàusees, urticària a tot el cos, desmais, confusió, entre d’altres.
Les primeres indicacions d’anafilaxi, especialment en nadons, poden no sempre manifestar-se de manera oberta. Aquests poden incloure arquejar l’esquena, plors inconsolables, to de pell blavosa i altres.
Comprendre la gravetat i les proves de l’al·lèrgia alimentària
La gravetat de l’al·lèrgia alimentària d’un nen es pot mesurar en funció de la intensitat de la seva reacció inicial. Tanmateix, les reaccions inicials lleus no exclouen la possibilitat de reaccions posteriors greus.
Les al·lèrgies alimentàries presenten patrons imprevisibles, amb possibles reaccions greus malgrat un historial de respostes lleus.
El desenvolupament d’un pla d’acció d’anafilaxi amb un proveïdor d’atenció mèdica ajuda a preparar-se per als símptomes greus.
Tot i que les proves d’al·lèrgia alimentària confirmen la sensibilitat als al·lèrgens, no preveuen la gravetat dels símptomes. Diversos mètodes de prova, com ara les proves cutànies o les dietes d’eliminació, ajuden a identificar els aliments desencadenants.
Els símptomes d’al·lèrgies alimentàries poden aparèixer en uns minuts a un parell d’hores després del consum, influenciats per factors com la sensibilitat als al·lèrgens i la freqüència d’exposició.
Mantenir un diari de símptomes pot ajudar a reconèixer patrons relacionats amb l’aparició i la durada dels símptomes.
Encara que molts nens superen les al·lèrgies a la llet, la soja, el blat o els ous, les al·lèrgies als cacauets i als fruits secs solen persistir. Les al·lèrgies als peixos i mariscs solen perdurar durant tota la vida.
Els proveïdors d’assistència sanitària poden oferir informació sobre la probabilitat d’al·lèrgies al llarg de la vida segons l’edat del diagnòstic i la història clínica.
Explorant opcions de tractament i gestió d’al·lèrgies
Alguns nens poden qualificar per a tractaments que modifiquen el sistema immunitari, disminuint les reaccions a al·lèrgens específics com els cacauets. Encara que no són curatius, aquests tractaments poden alleujar els símptomes.
Les converses amb els proveïdors de salut sobre les teràpies disponibles poden revelar perspectives terapèutiques per als nens.
Els aliments de reacció creuada, semblants als al·lèrgens, poden provocar reaccions similars. Els proveïdors de salut poden aconsellar sobre els aliments que poden provocar reaccions basades en al·lèrgies alimentàries primàries.
Elaboració d’un pla d’acció per a les al·lèrgies alimentàries
Els professionals sanitaris col·laboren amb les famílies per dissenyar plans d’acció sobre al·lèrgies, estipulant respostes a la ingesta accidental d’al·lèrgens.
Els protocols de resposta varien segons l’historial i els símptomes d’al·lèrgia del nen, que van des de l’administració d’antihistamínics fins a l’ús d’epinefrina d’emergència.
Les xarxes de suport local, els programes escolars i les iniciatives comunitàries atenen els nens amb al·lèrgies alimentàries, oferint una assistència inestimable.
L’accés a recursos i grups de suport facilita la gestió pràctica i fomenta l’aprenentatge compartit entre els cuidadors.
