Entendre els obstacles
Les investigacions recents han aclarit la infinitat de reptes que impedeixen que algunes dones es sotmetin a les mamografies de cribratge recomanades. Un informe dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) ha destacat diversos factors, que van des de l’aïllament social fins a les limitacions financeres, que actuen com a obstacles importants per accedir als serveis sanitaris essencials.
Debra Houry, MD, MPH, la directora mèdica dels CDC, va emfatitzar el profund impacte de les necessitats socials relacionades amb la salut en l’accés a l’assistència sanitària durant una sessió informativa recent. Va subratllar que abordar aquestes barreres és crucial per millorar els esforços de control del càncer i reduir les taxes de mortalitat per càncer de mama, que, malgrat el descens, encara cobren la vida de 40.000 dones anualment als Estats Units.
Descobrint idees: la metodologia de l’estudi
L’informe va analitzar les dades de l’enquesta del sistema de vigilància dels factors de risc del comportament (BRFSS) de 2022, una enquesta anual exhaustiva que avalua diversos factors relacionats amb la salut entre els adults dels Estats Units. A més de les mètriques de salut convencionals, l’enquesta va incloure un mòdul especial centrat en l’equitat en salut i els determinants socials de la salut (SDOH). Aquest mòdul va aprofundir en aspectes com la satisfacció vital, el suport social i emocional i la seguretat financera.
Entre les 117.466 dones de 40 a 74 anys incloses a l’anàlisi final, els resultats van revelar disparitats en les taxes d’utilització de la mamografia. Mentre que el 59,1% de les dones d’entre 40 i 49 anys s’havien sotmès a mamografia durant els dos anys anteriors, la taxa va ser notablement més alta, amb un 76,5% entre les dones de 50 a 74 anys. A més, hi va haver variacions significatives en l’ús de la mamografia entre diferents estats i grups demogràfics.
Identificació de reptes clau
L’estudi va subratllar la influència de les característiques demogràfiques i els factors socioeconòmics en la utilització de la mamografia. Les dones negres van mostrar taxes de prevalença més altes d’ús de mamografies en comparació amb altres grups, tot i que s’enfrontaven a disparitats en altres àrees d’accés a la salut. Tanmateix, és essencial interpretar aquestes troballes amb cautela, tenint en compte que es basen en dades autoinformades.
A més, la presència de necessitats socials relacionades amb la salut i SDOH advers va sorgir com a predictors significatius de la utilització de la mamografia. Les dones que van informar d’insatisfacció amb la vida, l’aïllament social, la inseguretat financera i els problemes de transport tenien menys probabilitats de sotmetre’s a una mamografia en el període de temps recomanat.
Abordant les barreres
El Dr. Houry va posar èmfasi en el paper dels proveïdors d’atenció mèdica per mitigar aquestes barreres i millorar l’accés als serveis de mamografia. Mitjançant la incorporació de preguntes de cribratge relacionades amb les necessitats socials i el SDOH a les avaluacions dels pacients, els metges poden identificar les persones amb risc de subutilitzar les mesures d’atenció preventiva. A més, facilitar l’accés als serveis de suport i abordar les preocupacions financeres són passos essencials per millorar l’accés a l’assistència sanitària de les poblacions vulnerables.
Limitacions i implicacions de l’estudi
Tot i proporcionar informació valuosa, l’estudi tenia diverses limitacions, inclosa la confiança en les dades autoinformades i la incapacitat per distingir entre mamografies de cribratge i diagnòstic. A més, és possible que les troballes no es puguin generalitzar a tota la població a causa de la taxa de resposta de l’enquesta i la disponibilitat limitada de dades SDOH a tots els estats.
En conclusió, tot i que s’han fet avenços en la prevenció i el control del càncer de mama, encara és imprescindible abordar les barreres polièdriques a la mamografia. En comprendre i abordar aquests reptes, els proveïdors d’atenció mèdica poden garantir un accés equitatiu als serveis essencials de cribratge, salvant, en definitiva, vides i reduint la càrrega del càncer de mama.
