El cànnabis i els seus compostos orgànics
El terme cànnabis s’utilitza per referir-se a una planta coneguda, així com a preparacions que se’n deriven que es consumeixen de diverses formes, especialment fumades, i que posseeixen propietats estupefaents o terapèutiques. Aquesta planta, el nom científic de la qual és Cannabis sativa, produeix en els seus tricomes una varietat de compostos orgànics defensius coneguts com a cannabinoides. Aquests cannabinoides es diferencien d’altres molècules produïdes per animals (endocannabinoides) o sintetitzades al laboratori (cannabinoides sintètics), i s’anomenen específicament fitocannabinoides. Tot i que la planta fabrica nombrosos fitocannabinoides, només se n’han estudiat alguns. Els més destacats són el tetrahidrocannabinol (THC) i el cannabidiol (CBD), que són els més abundants a la planta. El THC és responsable dels efectes psicotròpics del cànnabis, així com d’estimular la gana i tenir propietats analgèsiques i antiinflamatòries. D’altra banda, el CBD també té propietats antiinflamatòries i antioxidants i, a diferència del THC, no té propietats psicotròpiques.
El sistema endocannabinoide: una xarxa de senyalització interna
La investigació sobre els mecanismes pels quals el cànnabis exerceix els seus efectes psicotròpics en els éssers humans va portar al descobriment dels receptors cannabinoides als anys 90. Aquests receptors, anomenats CB1 i CB2, formen part d’una família de receptors transmembrana coneguts com a GPCR. Es troben a les membranes de moltes cèl·lules del nostre organisme, tant a les membranes plasmàtiques com als mitocondris. Tot i que el THC del cànnabis té la capacitat d’activar aquests receptors i desencadenar una resposta molecular similar a la dels endocannabinoides naturals, CB1 i CB2 no són part d’un sistema natural de resposta als fitocannabinoides, sinó que formen part d’un sistema de senyalització interna entre cèl·lules que té múltiples funcions. Aquest sistema es coneix com a sistema endocannabinoide i està compost, a més dels receptors CB1 i CB2, pels endocannabinoides, que són les substàncies endògenes que activen de forma natural els receptors CB1 i CB2, i pels enzims implicats en la síntesi i degradació de els endocannabinoides. La funció del sistema endocannabinoide al nostre organisme és homeostàtica o moduladora, és a dir, regula la magnitud d’altres processos de senyalització entre cèl·lules per evitar efectes nocius, assegurar una retroalimentació negativa adequada i garantir una comunicació efectiva entre cèl·lules.
El sistema endocannabinoide i el control glucèmic
A més de la seva funció moduladora de la senyalització cel·lular, el sistema endocannabinoide també controla el metabolisme de la glucosa. Ho fa mitjançant la inducció de la secreció d’insulina pancreàtica, la disminució de l’aclariment d’insulina hepàtica i l’augment de la lipogènesi induïda per la insulina al fetge i al múscul esquelètic. Això significa que el sistema endocannabinoide exerceix un paper important en el control dels nivells de glucosa en sang. Tot i això, l’activació excessiva d’aquest sistema, per exemple, a través del consum de cànnabis, pot interferir amb el control glucèmic normal i tenir conseqüències negatives en persones amb diabetis. Estudis científics han demostrat que el consum de cànnabis està associat amb un major risc de cetoacidosi diabètica en persones amb diabetis tipus 1, així com amb un risc més gran de complicacions en persones amb diabetis tipus 2, com malalties cardiovasculars i malalties renals. A més, el consum crònic de cànnabis pot provocar resistència a la insulina i augment de l’adipositat visceral, cosa que empitjora el control glucèmic i dificulta el maneig de la diabetis. Per tant, en persones amb diabetis, l’ús regular de cannabinoides està desaconsellat.
L’ús terapèutic de cannabinoides en el tractament de la diabetis
Tot i que el consum de cànnabis com a tal pot ser perjudicial per a persones amb diabetis, certs compostos derivats del cànnabis, com el THC i el CBD, han demostrat tenir propietats terapèutiques. És important destacar que el consum de cànnabis en si mateix no indueix diabetis, però pot empitjorar el control glucèmic i les complicacions relacionades amb la diabetis en persones que ja tenen la malaltia. No obstant això, hi ha fàrmacs basats en cannabinoides que s’estan investigant en assaigs clínics i que podrien tenir potencial per al tractament de la diabetis. Per exemple, els bloquejadors perifèrics dels receptors CB1 han demostrat ser eficaços per disminuir el pes i millorar el perfil metabòlic en persones amb obesitat i diabetis. Tot i que aquests fàrmacs encara no estan disponibles comercialment, s’espera que en el futur formin part de l’arsenal terapèutic contra la diabetis. A més, el CBD, per les propietats antiinflamatòries i antioxidants, també podria tenir un potencial terapèutic en el maneig de la diabetis. No obstant això, calen més estudis clínics per avaluar-ne l’eficàcia amb més precisió i determinar si pot ser útil en el tractament d’aquesta malaltia.
