El Desafiament de l’Urbanisme a Fuenlabrada
Durant l’etapa de la Transició i els primers Ajuntaments democràtics de Fuenlabrada, es van enfrontar al desafiament de l’urbanisme descontrolat que havia prevalgut durant les darreres corporacions de la dictadura. La ciutat estava en un estat caòtic en termes d’ordenació urbanística i necessitava una transformació integral.
A finals dels anys 70, els problemes urbanístics eren greus. Existien urbanitzacions aïllades enmig de camps, manca de serveis bàsics com electricitat, aigua potable i sanejament, absència de carrers i enllumenat públic, escassetat de col·legis per a la creixent demanda, manca de zones verdes i espais culturals, així com una insuficient cobertura sanitària per a la població. Moltes promotores immobiliàries van prometre equipaments que mai no es van materialitzar una vegada venuts els habitatges.
Solucions per a una Ciutat en Transformació
Les primeres corporacions municipals es van enfrontar a aquests desafiaments i van buscar solucions per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. A continuació, es presenten algunes de les mesures preses:
1) Millora de la Mobilitat i Transport
S’inicià un pla de millora de les infraestructures viàries, la urbanització de carrers amb voreres i la instal·lació d’enllumenat públic. Això va implicar acords amb les promotores immobiliàries per cedir terrenys i finançar les obres durbanització. Destaquen els Plans de Remodelació dels barris del Rierol i El Molino (1982-84). A més, es van construir importants avingudes com Europa, Espanya i Hispanitat, que van formar un cinturó de circumval·lació. El 1983, es va crear l’Empresa Municipal de Transports de Fuenlabrada i es va inaugurar el baixador de la Serna.
2) Millora de l’Educació, Sanitat, Cultura i Espais Verds
Es van fer avenços en la construcció de col·legis públics i centres de salut per atendre la creixent demanda de la població. A l’àmbit cultural, es va inaugurar la Casa de la Cultura. Així mateix, es van crear importants parcs com ara el Parc d’Europa, el Parc de Leganés i el Parc dels Estats.
3) Planificació Urbana
El 1982 es va publicar l’avenç del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), que va ser exposat a diferents barris de Fuenlabrada. Finalment, el 1986 es va aprovar definitivament el PGOU, que va permetre planificar i classificar el sòl segons criteris de traçat, equipaments i espais públics. A més, va establir les normes i les lleis per a les accions urbanístiques.
4) Nous Desenvolupaments Urbans
A partir de la dècada dels 90, es van dur a terme nous desenvolupaments urbanístics a Fuenlabrada. Un dels més destacats va ser el barri de Loranca – Ciutat Jardí, desenvolupat en col·laboració amb la Comunitat de Madrid. Posteriorment, es van crear altres barris com La Font, El Viver i Universitat sota Plans Parcials.
Un futur prometedor
Fuenlabrada ha experimentat una transformació significativa en el desenvolupament urbà al llarg dels anys. Gràcies a les mesures preses per les primeres corporacions municipals, la ciutat ha aconseguit superar els desafiaments del passat i esdevenir un lloc pròsper per viure. Amb una planificació urbana adequada i un enfocament a la millora de la qualitat de vida dels seus habitants, Fuenlabrada continua creixent i evolucionant.
