Introducció
En estudis de toxicitat no clínica, l’examen dels incisius de rata és crucial per avaluar els efectes de diverses substàncies sobre la salut dental. Tanmateix, la presència de teixits mineralitzats durs, com l’esmalt i la dentina, suposa un repte per preparar aquests incisius per a una anàlisi microscòpica detallada.
La descalcificació és un pas necessari per preparar els incisius de rata per a l’examen histològic. Consisteix a eliminar els components minerals de les dents, fent-les més suaus i manejables per tallar-les i tacar-les.
Tècniques de descalcificació
Dues tècniques de descalcificació utilitzades habitualment són Immunocal, que utilitza àcid fòrmic, i Decal Stat, que utilitza àcid clorhídric. Ambdues tècniques tenen els seus avantatges i inconvenients.
Immunocal
Immunocal és un descalcificant a base d’àcid fòrmic que es considera generalment més suau amb els teixits en comparació amb els descalcificadors a base d’àcid clorhídric. Conserva bé la morfologia cel·lular, la qual cosa la fa apta per a la tinció d’immunohistoquímica (IHC).
Decal Stat
Decal Stat, d’altra banda, és un descalcificador basat en àcid clorhídric que és més agressiu i pot provocar danys als teixits si s’utilitza en excés. No obstant això, és més ràpid i eficient a l’hora d’eliminar components minerals, per la qual cosa és ideal per a exemplars més gruixuts o calcificats.
Optimització del temps de descalcificació
Determinar el temps de descalcificació òptim és crucial per aconseguir la qualitat de teixit desitjada. La descalcificació excessiva pot comprometre la integritat dels teixits, mentre que la descalcificació insuficient pot dificultar la secció i la tinció.
En aquest estudi, es va realitzar un estudi pilot per establir els temps de descalcificació adequats tant per a Immunocal com per a Decal Stat. A partir dels resultats, l’estudi definitiu va utilitzar els següents punts de temps:
- Immunocal: 72, 96 i 120 hores
- Estadístiques d’etiqueta: 24 hores
Avaluació de teixits
Després de la descalcificació, els histotecnòlegs i patòlegs veterinaris van avaluar les seccions d’incisius per avaluar la qualitat i la tinció dels teixits.
Tinció d’hematoxilina i eosina (H&E).
La tinció H&E és una tècnica estàndard utilitzada per avaluar la morfologia dels teixits. En aquest estudi, les seccions tacades de H&E dels punts de temps Immunocal van rebre puntuacions més altes per a la morfologia cel·lular en comparació amb les seccions de Decal Stat.
No obstant això, es va observar que la qualitat del teixit va disminuir en el punt de temps de 120 hores per a Immunocal, cosa que indica una descalcificació excessiva. En canvi, les seccions de Decal Stat van mostrar una qualitat de teixit adequada després de 24 hores de descalcificació.
Tinció d’immunohistoquímica (IHC).
La tinció IHC és una tècnica especialitzada que s’utilitza per detectar proteïnes específiques dins dels teixits. En aquest estudi, es va realitzar IHC per detectar vimentina, una proteïna de filament intermedi que es troba en diversos tipus de cèl·lules.
Les seccions Immunocal i Decal Stat van mostrar una expressió moderada a excel·lent de vimentina en tots els moments. Això indica que ambdós descalcificadors van preservar eficaçment l’antigenicitat del teixit, permetent una tinció amb èxit d’IHC.
Temps òptim de descalcificació
A partir de l’avaluació de la qualitat del teixit i la tinció, es va determinar que els temps de descalcificació òptims per als incisius de rata eren:
- Immunocal: 96 hores
- Estadístiques d’etiqueta: 24 hores
Aquests punts de temps proporcionen un equilibri entre preservar la integritat del teixit i assegurar una descalcificació eficient, permetent un examen histològic òptim dels incisius de rata en estudis de toxicitat.
Conclusió
La descalcificació és un pas crucial en la preparació dels incisius de rata per a l’examen histològic en estudis de toxicitat no clínica. En optimitzar la tècnica i el temps de descalcificació, els investigadors poden obtenir seccions de teixit d’alta qualitat que permeten una avaluació precisa de la salut dental i els efectes de diverses substàncies.
Els resultats d’aquest estudi proporcionen una valuosa orientació per als investigadors que realitzen estudis de toxicitat amb rates, garantint resultats fiables i reproduïbles en l’avaluació de l’impacte de les substàncies sobre els teixits dentals.
