Un mercat en auge que es beneficia de la manca de regulació
A Espanya, cada cop són més les botigues que ofereixen productes elaborats amb cannabidiol, més conegut com a CBD. És una substància que s’extreu de la planta Cannabis Sativa i que no té propietats psicoactives. És a dir, l’estat d’ànim no altera ni genera addicció. El seu ús s’orienta a alleujar dolors crònics, problemes de son o estrès, entre d’altres.
Aquest negoci és legal a molts països, inclòs el nostre. I ho és principalment per dos motius: l?absència d?una normativa específica i el requisit que el producte contingui menys d?un 0,2% de tetrahidrocannabinol (THC), el component que provoca els efectes psicoactius pels quals és famós el cànnabis. El seu cultiu, per exemple, no està autoritzat. Però sí la venda.
Tot i això, les empreses del sector afirmen que es troben en “una espècie de limbe legal”. A Espanya, els productes de CBD només es venen com a producte cosmètic o industrial, encara que en molts casos es consideren complement alimentari, segons indiquen.
A més, una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) el 2020 dóna suport a la seva comercialització. S’aclareix que no es pot prohibir vendre el CBD, un producte legalment fabricat i comercialitzat en altres estats membres sense risc sanitari prou demostrat.
Indústria a Espanya
Aquest negoci desconegut al nostre país comença a créixer a través d’empreses que venen aquest derivat del cànnabis de dues maneres. O bé com a producte de cosmètica (cremes i olis) o bé per consumir (flors i olis també).
Aquesta darrera és la més demandada pel consumidor, segons Jorge Durán, fundador de Serenity, empresa d’olis de CBD premium que va néixer en plena pandèmia de Covid i la calor de l’auge d’aquesta nova indústria.
La Tia Maria és un dels negocis que venen flors de cànem CBD. Actualment compta amb 33 franquícies obertes a Espanya, la gran majoria al nord del país i han esdevingut el millor exemple per explicar el boom d’aquest negoci. “Fa dos mesos només teníem cinc franquícies. Ara en són 33 i en tenim 15 més pendents d’obrir”, expliquen a aquest mitjà Daniel i José, els fundadors de la companyia.
També comença a ser habitual escoltar anuncis de televisió d’algunes empreses. Aquest és el cas de Laboratorios Naturasor, que s’alça com la primera indústria espanyola en la transformació del cànnabis amb fins terapèutics. Desenvolupa la línia d’ús cosmètic i medicinal de productes Origin, entre d’altres. Productes que entre els esportistes d’elit guanyen força.
Les empreses defensen les propietats medicinals del CBD: és antiinflamatori, antioxidant, neuroprotector i contribueix a la relaxació psicofísica. I la majoria avisen que aquests productes no pretenen ser substitutius de qualsevol tractament mèdic.
Negoci als EUA
A Espanya, aquest negoci encara és incipient, encara que l’interès creix. “Espanya va darrere de molts països. Hi ha més de 40 països on està regulat ia Alemanya fins i tot està en benzineres”, assegura Jorge Durán.
És cert que en altres països està més consolidat. Per exemple, als EUA ja mou més de 2.000 milions de dòlars i s’espera assolir els 20.000 milions el 2025, segons la consultora especialitzada en cànnabis BDSA.
De fet, és una indústria tan en auge que empreses i personalitats han pujat al carro del CBD. En el primer cas, destaca Moolson Coors, la multinacional cervesera que a Espanya té el 51% de La Sagra. Aquesta ha entrat en una línia de negoci de cervesa de CBD amb una altra empresa i ja és present a 17 estats dels EUA. Fins i tot Coca-Cola va arribar a plantejar-se entrar al segment de begudes de CBD.
En el segon cas, els exemples són més abundants. Justin Bieber va anunciar que inverteix en porros ja embolicats que anomena Peaches, el nom d’una cançó del seu àlbum més recent. I Gwyneth Paltrow i Rosario Dawson participen al fabricant de begudes amb THC Cann.
Oportunitat política
De tornada a la proposició de llei que es debatia al Congrés, des de l’Observatori Espanyol de Cannabis Medicinal creuen que és urgent regular l’ús mèdic del cànnabis. Primer pels pacients que ho necessiten i segon per aflorar el mercat negre que salta la llei.
“Regular aquest mercat, des d’un punt de vista econòmic, suposa la creació de llocs de treball i recaptació de diners en forma d’impostos”, assegura Cristina Sánchez, portaveu i professora de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universidad Complutense de Madrid.
Tot i que des de l’observatori no llencen la tovallola. Tot i saber que Espanya va molt per darrere d’altres països en aquest tipus de regulacions, consideren que el nostre país acabarà aprovant una regulació per a l’ús del cànnabis de manera terapèutica per “les evidències científiques” que hi ha.
La llista de països que aproven regulacions en aquest sentit creix. L’últim ha estat Costa Rica, que ha donat llum verda a la legalització de l’ús del cànnabis amb finalitats medicinals i terapèutiques i la del cànem per a alimentació i indústria.
Potser Espanya se sumi més endavant. Però mentrestant, el negoci del cànnabis que no col·loca segueix creixent al nostre país.
